Biblioteques nord-americanes davant la web social

Blok de BidFa diversos meses des que a Blok de Bid em van demanar la ressenya de l’informe Social media, libraries, and web 2.0: How American libraries are using new tools for public relations and to attract new users: Fourth annual survey November 2011.

Vaig acceptar l’encàrrec, per fi vaig poder fer-la i fa pocs dies que s’ha publicat. Si t’interessa, la pots llegir a la font original: Bibliotecas norteamericanas ante la web social.

Anuncios

Pensar 2.0: xerrada per a l’Instituto Mignone a Luján, Argentina

Ahir vaig fer una xerrada per videoconferència per als alumnes de tercer any de la Tecnicatura Superior en Relacions Públiques i Ceremonial de l’Instituto Mignone de Luján (Argentina). Més informació a la convocatòria que van fer al seu blog: Pensar 2.0. (es el títol de la sessió).

Com faig sovint, vaig preparar un mapa conceptual que em va servir tant per a la preparació de la sessió com per seguir un guió durant el seu desenvolupament. El comparteixo aquí per si us interessa:

Mapa para la charla Pensar 2.0.
Ver en grande

Comparteixo també l’audio de la conferència, que dura una hora. És una mica enutjós perquè se sent el retorn, però… ja que ho tinc ho deixo aquí per si algú hi està interessat i s’atreveix a escoltar-ho:

http://www.ivoox.com/playerivoox_ee_1580605_1.html

Crec que la cosa va anar bé, o com a mínim jo em vaig sentir bé tot i que una videoconferència no deixa de ser una situació diferent a la de les xerrades habituals. No era la primera, però segueix essent estrany… 🙂

Per part dels assistents hi va haver força preguntes i vaig percebre interès pel tema. Per cert que aprofito per agrair el bon tracte a tothom i especialment a Fernando Gabriel Gutiérrez, que em va convidar.

També he preparat un Storify amb els tuits generats durant la sessió. Aquí el teniu:

Sigue leyendo

Fer cerques geolocalitzades a Twitter

Sovint em trobo amb persones que manifesten força dubtes sobre la utilitat que els pugui oferir Twitter. Els acostuma a semblar una olla de grills plena de missatges sense interès deixats anar per ves a saber qui, i pensen que la cosa no va amb ells. Simplement, no li veien la gràcia.

Evidentement Twitter no és d’ús obligatori, però en ocasions el que passa és que la persona en qüestió no ha entès massa bé el concepte d’aquesta eina. Tan senzilla i tan complexa al mateix temps, així és Twitter.

Sovint intento plantejar-ho d’aquesta manera: potser no és necessari que hi publiquis res o gairebé res, però en tot moment hi ha milions de persones a Twitter compartint necessitats, opinions i recursos sobre milers de temes. Per què no aprofitar aquesta gran font d’informació? Per què no intentar separar el gra de la palla i convertir Twitter en un informador especialitzat?

D’entre totes les opcions que ofereix la cerca de Twitter, a mi n’hi ha una que m’agrada especialment: la cerca geolocalitzada. La idea és senzilla: limitar qualsevol cerca a una zona concreta del món. Per exemple, puc cercar la paraula metro a nivell general i obtenir quelcom com això:

metro0

Si faig la mateix cerca limitant els resultats a aquells publicats a un radi d’un kilòmetre del centre de Barcelona, el resultat és bastant diferent:

metro

Dues apreciacions sobre la cerca geolocalitzada:

  • Recupera missatges publicats des d’una zona, encara que no necessàriament el contingut es referirà a aquesta zonaEs pot comprobar al primer missatge que apareix a la captura anterior: Australian metro…
  • Només recupera els missatges d’aquells usuaris que hagin decidit compartir la seva ubicació quan tuitegen.

Tot i als dos inconvenients, crec que en moltes ocasions pot compensar el fet de poder accedir a resultats que tindran molta més utilitat per a nosaltres. Un parell d’exemples d’ús:

Restaurant a Vic:

Imagineu que sóc el propietari d’un restaurant a Vic. Puc fer una cerca geolocalitzada per assabentar-me quan un usuari de Twitter de la zona publica missatges utilitzant la paraula restaurant (o restaurante, en castellà). Així podria saber si algú demana una recomanació (i oferir-li el meu establiment), de quins restaurants parla la gent a Vic o, fins i tot, si algú està publicant missatges quan és dins del meu restaurant.

Eleccions a Catalunya:

El proper diumenge se celebren eleccions a Catalunya i Twitter estarà ple de comentaris al respecte. Puc intentar seguir tots aquests comentaris o bé centrar-me en el que es comenta a la comarca on visc (Osona). En aquest cas, realitzaré la següent cerca establint un radi d’uns 20 kilòmetres des del centre geogràfic de la comarca: (#eleccions OR #25n OR #elecciones)

Només són dos casos, però n’hi poden haver molts d’altres i relacionats amb tots els àmbits de la vida d’una persona o organització. És possible que mentre estaves llegint això ja se t’hagi acudit alguna aplicació del tema per a tu mateix…

Com es fa? Molt fàcil:

  1. Decideix què vols cercar
  2. Troba les coordenades GPS del lloc que vulguis establir com a centre de la cerca
  3. Decideix el radi que vols abastar des d’aquest punt central
  4. Construeix la cerca

El format del filtre de punt geogràfic és el següent:

geocode:latitud,longitud,radi

És a dir, si vull fer una cerca del que sigui en un radi de 2 kilòmetres del centre de Vic, serà:

geocode:41.93006,2.254683,2km

Per cert, per trobar les coordenades és molt útil Google Maps: cerques el lloc, obres el menú contextual i selecciones l’opció Què hi ha aquí.

Vic

Píndola formativa a Virtualware

Fa unes setmanes vaig ser a l’empresa Virtualware compartint un parell d’hores amb tot l’equip. Els vaig aportar la meva visió sobre la reputació online, sobre el tema de compartir recursos informatius entre un equip utilitzant eines online gratuïtes (o en part), de la planificació d’una estratègia a internet… espero que els hagi estat útil. Per part meva, va ser un plaer i agraeixo l’acollida. A més em va servir per veure algun gadget molt inspirador en el que estan treballant 🙂

Javier Leiva en Virtualware

Han parlat del tema al seu blog: Píldora formativa con Javier Leiva. També, tot i que de manera més genèrica que la meva píndola, Asier Gallastegi (AKA el Conector): Virtualware, conectados.

Video del mòdul “Gestió de la informació” a Elkartekintza

Per segona vegada, tinc el plaer de participar a Elkartekintza amb el mòdul Gestió de la informació. Sobre la formació ja vaig fer-ne un comentari en la primera edició (també un resum final), però en aquesta ocasió i com a novetat s’ha introduit una sessió presencial a tots els mòduls.

La setmana passada vaig ser a Bilbao per impartir la meva sessió, i abans de la mateixa el gran Asier Gallastegi em va atracar amb una càmera. Aquest és el video que n’ha sortit com a resultat:

Información sobre vuelos en internet

Uso muchas herramientas en internet, pero unas de las que más me fascinan son las relacionadas con los aviones y los vuelos. Por mi trabajo viajo bastante, así que al cabo del año fácilmente termino bregando con un mínimo de 30 o 35 paseos por el aire.

Desde hace unos meses y para poder revisarlo en el futuro, he decidido llevar un registro de mis vuelos (una pena no haberlo hecho desde el principio, ahora tendría muchísima información acumulada). Para ello, uso una cuenta en Flight Diary donde anoto cada vez los siguientes datos:

  • Fecha
  • Número de vuelo
  • Origen
  • Destino
  • Hora de salida
  • Hora de llegada
  • Aerolinea
  • Modelo de avión
  • Matrícula del avión
  • Asiento

Con algunos de esos datos, el sistema genera estadísticas como por ejemplo las siguientes:

Captura de pantalla 2012-03-26 a la(s) 22.54.27

Y ya que anoto esos datos, intento que sean lo más fieles a la realidad. Eso incluye los horarios, que rara vez coinciden exactamente con los que están marcados oficialmente. Para conocer los reales, antes de volar configuro alertas en Flight Stats que me envían la información a posteriori: hora exacta de salida, hora exacta de llegada. Ahí mismo puedo consultar otros datos de interés sobre el vuelo o sobre los aeropuertos de origen y destino.

Flight Stats

El dato de la matrícula del avión lo consulto en Flight24 usando el número de vuelo. Una vez lo sabes, puedes acceder al listado de vuelos que ha realizado ese aparato antes y después de tu vuelo:

Flight Stats

A la izquierda de esa captura se pueden ver enlaces a páginas web donde aparecen fotografías de ese avión. Suelen ser de spotters, pero en algunos casos como en este del ejemplo podemos ver la cabina del avión:


© Eduardo Seijo – LECO Spotters

Pero volviendo a la lista de vuelos que ha realizado un aparato concreto, podemos ver en la captura anterior que si el avión está volando en ese momento nos ofrece un enlace a Flight Radar. Accediendo a dicho enlace podemos ver la posición exacta del avión a tiempo real así como otros datos (velocidad, altitud, etc.). La captura es de otro vuelo, ya que ahora mismo ese no está en el aire:

Captura de pantalla 2012-03-26 a la(s) 23.22.53

Son solo algunas de las muchas herramientas que hay sobre este tema. Lo dicho: me parece fascinante.

Liburutegiak: plataforma de blogs de las bibliotecas de Euskadi

Además de la formación impartida para los bibliotecarios de Euskadi, de la que ya hablé en la entrada del Plan de formación digital avanzada, durante todo 2011 he estado trabajando con los bibliotecarios vascos en la creación y soporte para una plataforma de blogs para la red de bibliotecas. Esa plataforma ya está funcionando y se llama Liburutegiak.

Liburutegiak - Plataforma de blogs de las Bibliotecas de Euskadi

Se trata de un proyecto bonito porque aúna el desarrollo de unas competencias digitales específicas con la aplicación real. Eso, que parece que deba ser obvio, no lo es en muchos casos: todavía hay demasiadas veces en que uno va a trabajar con profesionales y una vez allí se da cuenta de que ese trabajo no va a tener recorrido (las razones son múltiples, a ver si un día escribo sobre eso). Pero en este caso sí ocurre: no solo se ha hecho formación sino que se ha habilitado todo lo necesario para que realmente los bibliotecarios de Euskadi tengan una plataforma con la que trabajar y ser mejores para sus usuarios.

El proyecto en conjunto me ha permitido hablar con muchos profesionales con realidades distintas (pequeños pueblos, ciudades, bibliotecas con apenas personal y otras con más recursos, distintos tipos de usuarios con necesidades distintas…) y me ha aportado mucho. Es enriquecedor ver como cada persona le da un enfoque diferente a lo que puede hacer con un blog porque conoce su propia realidad que en cada caso tiene sus particularidades.

En fin. Si todo va bien seguiré trabajando con ellos a lo largo de 2012 y ayudando en lo que pueda (y esperando llegar a todo, que no siempre es fácil ;-). Me gustaría contribuir a que el proyecto se afiance ofreciendo mi ayuda en un plano técnico y de acompañamiento también a nivel conceptual.

Acabo enlazando al boletín del Sistema Vasco de Bibliotecas, donde aparecen un par de textos que hacen referencia a este proyecto. Además me permito trasladar aquí los dos últimos párrafos del escrito de Anabel Regalado y María Antxia (Getxo), que me han gustado mucho:

Hoy, a finales de 2011, muchos bibliotecarios y bibliotecarias hemos completado la formación (es un decir), tenemos un blog (todos chulísimos, todos mejorables), tenemos página en Facebook y Twitter, hemos aprendido muchísimo y tenemos ganas de seguir aprendiendo más. Algunos han llegado más lejos y otros aún se están animando. No importa; el que vaya delante, que tire de la cordada, por favor… y que nadie se afloje el arnés.

Hemos llegado a la conclusión de que este tema, como tantos otros en nuestro trabajo, depende mucho de la motivación personal: creértelo, disfrutarlo, echarle ganas y tiempo. A partir de aquí, el reto es implicar a todo el mundo: que todo el personal bibliotecario se vaya animando, que nadie se quede atrás… y que los usuarios también participen, claro. Ahí está la gracia, y en esas estamos.